TEXT 103

A un quart i cinc de nou – exactament vint minuts desprès que els marcians desembarcaren a Nova Jersey -  un trànsit febril i sobtat va emplenar la tranquil·la carretera de diumenge entre Nueva York i Filadèlfia , en sentit contrari que ho havien fet els turistes de cap de setmana una estona abans.  Els policies de tràfic no donaven l’abast i quedaven paralitzats per un astorament casi idiota. Els cotxes s’adelantaven uns als altres com una versió dement de les curses esportives. Hi amb una estona a tot el país les estacions de policia eren assetjades per les trucades telefòniques continues, per veïns que apareixien per allà amb roba interior, per frenètiques mestresses de casa que havien abandonat el llit sense maquillatge hi ha vagades sense el seu radiant somriure matiner. Els hospitals s’emplenaven de casos nerviosos, de col·lapses  cardíacs, de fractures múltiples: al caure de uns quant pisos, al caure als seus peus, al ser atropellats per tota classe de vehicles. En els llogarets les persones s’agenollaven suplicant pietat al Creador per la seva fatal ira.