Fet estrany

Fa unes quantes setmanes vaig veure un paper a la porta de la fleca que explicava que es feia una acampada jove als aiguamolls. Els ho vaig explicar a la Mireia i a l’Anna i hi vam decidir anar. Va arribar el dia i ens vam trobar a la porta dels Aiguamolls amb molts de joves que no coneixíem. Va arribar la nit i ja ho teníem tot muntat. Vam sopar i ens vam posar tots en rotllana al voltant d’una foguera. La Mireia es va voler quedar allà, però l’Anna i jo ens avorríem molt. Així que vam marxar del lloc on ens concentràvem tots i vam anar a donar una volta. Tot va començar quan ens vam trobar els gossos d’allà. Es deien Lasca i Xiulet i ens van seguir m’entres ens allunyàvem. De cop la Lasca es va posar a fer un forat al terra i de sobte la Lasca havia desaparegut. L’Anna en Xiulet i jo ens i vam apropar i com que era fosc vam caure en el mateix forat que havia fet la gossa. Em vaig preguntar com podia haver fet un forat tan profund, però tot seguit vaig veure que era un túnel, la gossa havia trobat un túnel. Tots quatre vam seguir caminant al llarg d’aquell fosc i llarg camí fins que al final vam arribar a una gran sala. No sabia on era, ningú sabia on i érem.  Els gossos van començar a en flairar i van inspeccionar tota la sala. Vaig acostar-m’hi i vaig fer que es quedessin quiets i asseguts. En aquella estranya sala hi havia cinc cadires  la del mig era molt gran i alta. Em vaig sorprendre. Vaig inspeccionar aquella sala i vaig veure que estava tot plenes de portes. Cada porta tenia un número a sobre. N’hi havia sis i totes eren diferents. Em vaig acostar a la immensa cadira i vaig veure que hi havia escrit un petit text. El text deia: Si em vida vos seguir, hauràs d’escollir la porta indicada per trobar el bon camí. Quan un cop entris dins d’una porta, no podràs sortir. I el numero de cada porta hauràs de recordar si al final vols arribar. Veig veure un petit botó al final del text, el vaig prémer i totes les portes es van obrir de cop. Els gossos van  bordar alhora i van anar seguint fins parar-se a davant d’una de les portes. Vaig recordar el número de portar hi vam fer cas dels gossos. Vam arribar a una altre sala, vaig prémer un botó i va passar el mateix. I així dos cops més. Fins que vam arribar al final d’aquell camí. Hi havia una màquina on demanava una contrasenya. Vaig recordar el text que deia a la immensa cadira i vam posar tots els números de les portes que havíem passat. La porta de sobte es va obrir i vam sortir a l’exterior. Vam mirar enredera, no hi havia res, cap forat, cap túnel, no sabia si ho havíem somiat o no. Vam tornar amb la colla. I vam fer com si res.