El nàufrag

Quan es va fer fosc, Xèrica el va anar a veure. D’amagat, perquè ningú la veiés.  Va arribar on havien tancat el nàufrag, una cova fosca i tenebrosa. Xèrica  fabricà una mena de torxa,  i a la punta i posà moltes fulles perquè cremessin i pogués veure-hi a la cova. Quan ho tingué fabricat, la va encendre i entrà. L’home blanc estava estirat a terra, mort de fred i dormint. Amb la llum es despertà i s’espantà. Xèrica  li va dir que no tingués por d’ella, que no li faria res.  Ella li digué que s’esperés un moment, que de seguida tornaria. Va anar a buscar una manta que ella havia teixit per la seva mare abans que es morís, una miqueta de menjar: fruites del bosc i una miqueta de carn, i li portà. L’home s’ho va menjar amb gust, es notava que feia molt de temps que no menjava. Després ella li portà aigua, i ell se la va veure. El nàufrag li donà les gràcies, i li va preguntar per què l’ajudava. Ella li respongué que no hi havia dret que matessin a un pobre home que no sabia d’on venia. El nàufrag la va mirar i li va dir que vingués al seu costat i que s’abrigués amb ell a la manta, que feia molta fred. I així fou, els dos s’adormiren. El foc de la torxa que havia fabricat es va consumir tot va tornar a ser tenebrós. L’endemà l’home es despertà i va despertar a Xèrica. Ella tota nerviosa se’n va anar correns i li va dir que tornaria quan es fes fosc. Ja havia sortit el sol quan tots els altres de la tribu es van reunir i van decidir què fer amb l’home blanc. Gàtova no parava de repetir que l’haurien de degollar, i cremar el seu cos i fer arribar el seu cap a l’amo de l’illa. Però Xèrica s’hi resistia i deia que no. Al final els altres membres de la tribu van decidir que el curarien, li donarien el tipus de roba que portaven ells i que li preguntarien si volia formar part de la tribu. Tots menys Gàtova deien que es veia un bon home. I això van fer, el canviaren de roba, el pintaren i li van donar un collaret com a símbol de pertinença al grup. Ell encantat va dir que s’hi quedaria i els va donar les gràcies.  Es va fer fosc i Xèrica va anar on dormia el nàufrag, s’acostà a ell i la va fer un petó, ell li va tornar el petó i es van adormir. Al cap d’unes setmanes, Xèrica i el que era anomenat l’home blanc es van casar, però Gàtova no ho va trobar just. Ell feia molt de temps que li agradava Xèrica i li va demanar compromís però ella  va rebutjar l’oferta.  Quan s’estaven casant, Gàtova entrà amb  una llança i intentà clavar a l’home, però no encertà i tocà a Xèrica. Al cap d’uns dies ella va morir i l’home blanc va anar cap  a Gàtova i li va dir que sen penediria del que havia fet. Al cap d’unes setmanes Gàtova morir. L’home el matà amb una daga. L’home blanc va passar a ser l’amo de la tribo.