Carta al Director

“Si domas a un caballo con gritos, no esperes que te obedezca cuando le hables” (Dagobert D. Runes)

És així una trista veritat. Hi ha dos tipus d’alumnes;  “A” els que s’aguanten tota la ràbia i no diu re, i “B” els que exploten i deixen anar de tot i més. Cada vegada que un professor t’escridassa i et renya, et poses de mal homor. Jo crec que els professors també els sent malament que els contestin d’aquella manera, una manera bruta i mal parlada. Però també s’ha de dir, que hi ha professors que et posen el dit a la llaga, que saben que els seus alumnes estan a “l’edat el pavo” i que hi ha coses que no es poden controlar. A la nostre edat, ja m’agradaria veure’ls en una classe. N’estic segura que més d’un professor era un dels “B”, recordar vells temps no els hi aniria malament. Molts d’ells volen un silenci absolut, que no han sentit mai que no existeix el silenci absolut? Però tot s’ha de dir, són ells els que manen en una classe i qui tenen el poder d’aquella aula, no i pots fer re.

                                                          Meritxell Vidal Feliu.