dimecres, 13 de juny del 2012


Activitat-2 Carta d’amor

Ets aquella flor que mai es panseix, aquella rosa que sempre està al meu jardí, però que mai morirà. I en el cas que la rosa morís, l’amor que sento cap a tu també morirà. Cada dia et cuido, cada dia et rego, cada dia que passo lluny teu és l’infern per mi. Ets el sol, el gran sol del meu món, el que fa que jo pugui viure. Si el sol no hi fos, jo no estaria en aquest fred i gran món. Quan estàs a prop meu sento la teva olor, el teu agradable olor, rosa fresca , mai pansirà si està a prop teu. M’agradaria que m’acompanyessis en el gran camí de la vida que em falta per descobrir, junts tu i jo, sense saber on anem, triant camins per anar seguint, sols. Mirar-te a la cara i veure aquell somriure, tan maco que tens, ho canvia tot. Tot es torna especial, tot es torna bonic en aquell precís instant. Tor és fosc quan tu no i ets, hi ha una immensa foscor al meu voltant, però tot canvia quan et veig, una petita llum es veu al final d’aquell lloc tant trist i tenebrós. Et vas apropant i van tornant els colors vius del món, va tornant la meva felicitat. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada