Activitat-1

Va arribar fins al cim, va donar dues voltes sobre seu. Veia el mar per tot arreu. Es quedà una estona mirant allà, a l’horitzó i es preguntà a ella mateixa: Pare, com ho puc fer per tornar-te a veure? Una ràfega de vent tornà a bufar després de pronunciar aquelles paraules. Ella tota sorpresa digué: Sé que em protegiràs, que mai em deixaràs sol, que em guiaràs en el camí correcte. Tot d’una els ocells van callar i alhora va cridar: ¡ Perquè ! Una gran tristó l’envaí , s’assegué i es posà a plorar. Va treure un pot de ceràmica, l’obrí i plorant deixà anar les cendres del seu pare perquè el vent se les emportés , caiguessin al mat o a la terra i creixessin llavors en honor seu. Tornà a tapar el pot i el deixà a terra. Va treure una foto de la butxaca   on es veia ella i el seu pare a la plaça del poble, somriguent i amb un got a la mà. La va agafar amb força, li va fer un petó i la deixà que caigués al mar, on s’enfonsaria.