Activitat-1 Poema
L’habitació
era bonica i lluminosa,
des d’una
hora lluny es veia aquella petita rosa.
Pel
finestral i podies veure el gran passeig,
ample i
llarg. Des d’aquelles vistes
se sentien
les veus alegres
d’uns
noiets que jugaven a fer el boig
I allà,
estava jo, davant de la finestra
mirant
l’alegria de l’altre gent,
mentre que
la meva anava desaparaguent.
Recordant
tot el que va passar en aquella habitació,
amb aquella
dona que em va fer ser el millor del món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada