Diari

1 de Juny, divendres

Quan m’he despertat, una assafata m’ha dit que ja estàvem a punt de arribar a la destinació:  Tallin (Estònia). Hem baixat de l’avió i hem trucat a un taxi que ens portés a l’hotel (són molt cars) . Som el grup de quan anàvem a l’ institut, els mateixos, ni un més ni un menys: La Paula, la Marta, en Pere, en Sergi, la Joana, en Marc i jo.

Hem arribat a l’hotel a les 3 del migdia, fa molta fred. Som estiu i fa fred, que estrany. Per Nadal es deuen banyar a la piscina? Que divertit. El que més ma captat l’atenció quan hem entrat el poble ha sigut la forma de les cases i els edificis històrics. Tenen els taulats molt estranys. L’església de Sant Nicolàs té els taulats en forma de con, rodons acabats amb punxa! Tots els edificis són molt alts, poder 4 pisos! I el més estrany és la manera de distribuir les cases, totes estan mirant cap a l’església principal. Cap a dos quarts de cinc, quan tothom ja ho tenia tot instal·lat a les habitacions, hem decidit de anar a prendre alguna cosa per algun bar, i veure la ciutat.  És molt gran i pels carrers de la ciutat et pots perdre. Tot el poble té un aire medieval, carrers de pedres, muralla que envolta el centre històric... en fi era com tornar al passat.  Eren les 7 quan acabàvem de prendre la cervesa (que per cert és diferent a la d’Espanya, té el seu punt) i hem decidit a que ens quedaríem per aquí a sopar i després ens aniríem de  festa. A les vuit ens han servit el sopar, era la última hora que els restaurants servien menjar, sopen molt aviat. Hem acabat i hem hagut de sortir del centre històric (la muralla) per anar a una discoteca.

Ara mateix són les 10 del matí i tothom està dormint, sóc l’única que he baixat a esmorzar, vam tornar tard.

10 de Juny, diumenge

Ja torno ha ser a l’avió, estic molt cansada. Han passat 8 dies i tots han sigut meravellosos. Hem fet tantes coses! : La Paula i  la Marta estan dormint, en Pere, en Sergi, la Joana i en Marc estan jugant a cartes i jo estic escrivint  en el diari de viatge.

Dins del casc històric esta bé, però a  fora, a fora és impressionant! Tot és molt modern, la majoria dels edificis són de vidre, moltes botigues de tota mena, centres comercials, discoteques, bars...! Increïble. Però si et dic la veritat me ne cansat bastant. Prefereixo la platja, la sorra i el sol, que no pas el fred, les botigues i tot el que hi ha allà. Tinc ganes de tornar a estar al meu poble, on allà tothom és la meva gent.

Vam anar a visitar Toompea, un castell de l’edat mitjana. En Pere i la Paula estaven entusiasmats quan el van veure, a mi no em va agradar gaire. També vam anar al parc de Kadriorg, alló si que em va agradar: flors, estanys amb ànecs, arbres, resumint; NATURALESA. Un dia, no me’n recordo quin, teníem gana i vam decidir comprar alguna cosa en una parada que hi havia al mig del carrer. La Joana va demanar i aquella gent va començar a cridar i aixecant les mans ens van fer fora,  no se pas el que els hi va agafar, només volíem comprar.

Són les onze de la nit, ja estem arribant a Barcelona i començo a tenir son. Intentaré dormir l’estona  que em queda ja que no m’aguanto.