Que és millor l’escola d’ara o la dels anys 40?

Als anys 40 les escoles eren molt diferents. Ja sigui pels mètodes que feien servir per ensenyar o per els aconteixaments històrics que estaven passant en aquell moment a Espanya. Encarnació ens ha explicat com eren a la seva època els col·legis on havia estudiat i aprés a valorar el que l'envoltava. Ella va anar a moltes escoles ja que per culpa de la guerra, destinaven al seu pare a traslladar-se a altres parts d’Espanya. Primer de tot anava en una escola de monges però com que no la podien pagar van haver de treure els seus 7 fills d‘aquella escola religiosa. Després els 7 germans van anar a una escola nacional on a les classes no hi havia calefacció i a l'hivern hi feia molta fred. Els nens i les nenes estaven separats completament. Era per una qüestió religiosa. A l'entrar per la porta de l'escola tots els nois i noies havien de cantar un himne nacional, Tots a l'hora i a més a més afinar. Una altre aspecte curiós era que a l'entrà a la classe que els  corresponia havien de dir: "Ave Maria Purissima", també per una qüestió religiosa. El tractament de l'alumne al professor era de vostè, ja que si no era una falta de respecte molt i molt gran cap a la gent de més edat. El tractament de professor a l'alumne també era de vostè. A les hores de lleure s'ajuntaven totes les nenes en un racó,  ja que feia molta fred, i compartien alguna cosa de menjar, ja que algunes amigues d'ella no tenien res per esmorzar i es marejaven molt sovint.

Actualment moltíssimes coses han canviat respecte als anys 40. Com podem corroborar en els dies d’avui tenim calefacció a l’hivern, encara que sigui poca. En cap mena de situació, excepte els lavabos, ens separen en nois i noies. Imaginat, cada vegada que entréssim per la porta de l’escola, que t’obliguessin a cantar un himne nacional? Crec que en aquesta situació, els nois i noies no cantarien, ja que si no cantessin tampoc els podrien “picar”. És evident que el respecte de l’alumne cap al professor ha baixat en picat des dels anys 40. La paraula “picar” ara es impossible de fer-la servir, ja que ha canviat la forma d’ensenyar comportament a la joventut.

Als 12 anys va deixar d'estudiar per posar-se a treballar en  una fàbrica de peix. No els  va explicar als seus pares que va deixar el col·legi, però, al cap d’uns dies se’n van adonar per l’olor a peix. El treball consistia en treure el cap i els budells del peix que acabaven de treure del mar. A continuació es posaven en uns barrils de fusta per salar el peix. Els seus pares es van enfadar perquè volien que la nena anés al col·legi i tingués una bona educació.

Ara fins els 16 anys no pots deixar d’estudiar. I si no vas a l’escola durant un cert temps truquen a casa i pregunten per tu. També fins els 16 anys no pots començar a treballar amb un sou, si no es que et paguen “amb negra”. Fer el que va fer l’Encarnació, ara no es podria fer.

En aquell col·legi no hi havia vaters. Eren uns forats al terra anomenats “retretes”. Tu col·locaves els peus a la marca que hi havia al terra i t’ajupies. Però un dia estava fent les seves necessitats i envés de mirar cap a la porta, es va posar a mirar cap a la paret. I una nena per darrera la va empènyer amb els peus. Va caure iva  tenir la sensació que el forat se la empassaria. 

I és de lògica que ara, les escoles estiguin construïdes amb uns bons lavabos i no uns forats al terra, que ja les condicions d’higiene en aquella època devien ser pèssimes.

Els professors tenien un pal am el que senyalaven la pissarra i els mapes, etc. I si algú no es portava bé, el professor li feia estirar la mà i amb el pal els picaven en el palmell de la mà. Hi havia una frase feta que deia: “La letra entra con sangre”. Els mossens quan els feien catequesis també tenien un regle i també feien servir aquestes mesures.

Ara, com ja he dit, “pica” no es un vocabulari conreat a les escoles, ja que pots tenir veritables problemes si ho fas. La frase feta que he escrit fa poques línies ens explica com eren de durs el càstigs si et portaves malament. Si et portaves malament, et picaven i te’n penedies d’haver-ho fet i no ho tornaves a fer.

En resum, les escoles d’ara amb les escoles dels anys 40 han canviat moltíssim, en tots els àmbits. I la gent d’aquella època creuen que si poguessin tenir tot el que nosaltres tenim en els dies d’avui, haguessin disfrutat molt més de la seva estància a l’escola.