Descripció d'un paisatge

-Aquella sensació que t’envaïa el cos quan creuaves la frontera entre vegetació i terreny rocós, era especial, era indescriptible.  Quan veies l’immens salt d’aigua que tenies davant, el vertigen s’apoderava de tu i et feia retrocedir uns quants passos i només els més valents s’atrevien a  saltar amb emoció aquell petit penya-segat. No devia fer més de 7 metres d’alt, però la impressió de saltar al buit i que l’aigua t’agafés era màgica. L’aigua era freda, perquè només hi tocava el sol unes 6 hores . Si continuaves nedant trobaves una altra roca immensa i encara més alta que l’anterior. L’escalaves pensant: tindré jo el valor necessari per saltar aquesta escarpada roca? Només uns pocs valents s’atrevien a saltar. Uns 9 metres no els salta tothom. La gent deia que a dins d’aquell petit llac hi havia remolins d’aigua, i la veritat, des de d’alt d’alguna roca se’n podia distingir algun. També hi trobaves tot tipus de peixos i fins i tot alguna serp d’aigua, però la veritat era que tenia més por ella de tu, que al revés.

-Uns pocs coneixem aquest indret inèdit...

-Millor avi, així perdurarà per més temps.